Una unitat d'estat sòlid (de l'anglès SSD, solid state drive) és un dispositiu d'emmagatzematge persistent de dades que utilitza memòria no volàtil com la flash basada en NAND, o memòria volàtil com l'SDRAM, per a emmagatzemar dades, en lloc dels plats giratoris que es troben als discs durs convencionals. Encara que tècnicament no són "discs", molts cops es tradueix erròniament al català la D de SSD com disk encara que la paraula correcta és drive, que es tradueix com a dispositiu o unitat.

La majoria d'avantatges que ofereixen les SSD respecte als discs durs es deuen al seu accés a les dades de manera electrònica en lloc d'electromecànica. Un dels avantatges principals és la major velocitat de transferència de les dades; per altra banda, el principal inconvenient és un preu molt major per unitat de capacitat. La següent taula mostra una comparació entre característiques de SSD i discs durs, per mostrar avantatges i desavantatges de cada tecnologia. Les dades mostren característiques típiques, no valors per a dispositius concrets.